Nebraska.

Hola amics!. Hui vos vaig a parlar d'una pel·lícula que em van recomanar diversos amics, no sé perquè el títol em va fer pensar en meravellosos paisatges i en aventures. La veritat és que la pel·lícula em va agradar, però ni pels seus paisatges, ni per l'aventura que corren els seus protagonistes.

La pel·lícula es va estrenar l'any 2013, la va dirigir Alexander Payne i pertany al gènere de comèdia dramàtica. Va obtindre sis nominacions als Oscars, cinc nominacions als Globos de Oro, premi a Bruce Dern com a millor actor en el Festival de Cannes, tres nominacions als Premios BAFTA, sis nominacions als Critis Choice i el Top 10 com a millor actor i actor secundari de NationalBoard of Review.

És una pel·lícula reconeguda i valorada per la crítica, encara que no haja tingut la repercussió esperada.

No obstant això, la pel·lícula em va emocionar i crec que ens transmet un missatge que no podem deixar d'escoltar.

El film ens compta la història de Woody Grant, un ancià alcohòlic amb símptomes de demència senil, que després de rebre un "premio" per correu que ho convertirà en ric, obliga el seu recelós fill David a emprendre un viatge per a anar a cobrar-ho.

El viatge comença en Billings (Montana) i els llevarà fins a Lincoln (Nebraska), creuant quatre estats.

A poc a poc, la relació pare-fill rota durant anys pels continus desvaris etílics de Woody, comença a reprendre's connectant i coneixent-se, tot això davant de la sorpresa de la mare i de Ross, el germà triomfador de David.

Filmada en blanc i negre, Nebraska és una magnífica pel·lícula que en algun moment ens fa oblidar que es tracta d'una cinta, ja que la naturalitat dels seus protagonistes i de les situacions que viuen, fa que coste veure-la com un guió.

La història de fons és profunda, però tota ella està embolicada en un clima de comèdia amb un preciós i emotiu desenllaç.

Els quatre pincipales actors defenen magnificament els seus papers, Bruce Dern com Woody Grant, Will Forte com David, June Squibb com Kate i Bob Odenkirk com Ross. Cal destacar en el repartiment a Stacey Keach com Ed Pegram, antic soci de Woody, junt amb un magnífic elenc d'actors.

De Nebraska em quede amb la sensació d'haver viatjat per eixes carreteres, d'haver vist llocs que em queden molt llunyans. Que la pel·lícula siga en blanc i negre crec que ha sigut tot un encert, dóna sensació de calma i serenitat. No té ni necessita colps d'efecte, és un cant als somnis que a vegades i només a vegades, es poden complir.

Esperançadora, reflexiva, realista, tendra, vos la recomane.