Cien años de soledad.

Hola amics!. El passat dia 17 d'Abril va morir als 87 anys d'edat, l'escriptor colombià Gabriel García Márquez. Gabo, com el cridaven els seus amics era un dels genis de la literatura universal, reconegut i premiat amb el Nobel de Literatura.

Va nàixer davall un ruixat extraviat i va morir davall les primeres olors que anunciaven pluja, amb la seua forma única de narrar, amb un univers i un llenguatge propi, adorant els silencis ens captiva amb el seu encant.

He decidit incloure aqesta novel·la en el meu blog com a petit homenatge, jo la vaig llegir fa aproximadament dos anys i encara que em vaig tornar boja amb el gran nombre de personatges que componen la gran família Buendía, em va deixar un bon record. Aquest estiu he decidit que vaig a rellegir-la i vos invite a fer-ho amb mi, no vos deixarà indiferents.

La novel·la narra els cent anys de la saga dels Buendía, encara que en realitat comprén quatre-cents anys, en que el narrador ens informa de tots els esdeveniments referits a esta família i als seus avantpassats, al llarg de set generacions. Els Buendía estan condemnats a viure en soledat fins que nasca la primera criatura creada amb amor verdader.

La història comença amb la boda de Jose Arcadio Buendía i Úrsula Iguarán, una parella formada per dos cosins que al casar-se donen lloc a presagis com que el seu primer fill naixerà amb una cua d'iguana, un veí cridat Prudencio Aguilar es mofa i qüestiona a Arcadio, que en una baralla ho mata i des de llavors el seu fantasma se li apareix constantment. Després d'açò, els Buendía decidixen emigrar i junt amb altres famílies emprenen un viatge a la cerca d'una aldea somiada per Jose Arcadio, junt amb un riu funden Macondo. L'únic contacte que tenen amb l'exterior és a través d'un grup de gitanos que de tant en tant els visiten i els porten invents i novetats del món. El líder dels gitanos és Melquiades que a pesar d'haver-hi mort, ressuscita en diverses ocasions i deixa escrits uns pergamins que ningú és capaç de desxifrar. En el poble patixen diferents pestes, desgràcies i les contínues mescles de sang entre els membres de la pròpia família Buendia, donen lloc a fills dels què finalment un d'ells naix amb cua d'iguana. És Melquiades el que va pressentir el destí dels Buendía, com si d'un profeta es tractara, i ho va posar per escrit, perquè "las estirpes condenadas a cien años de soledad no tienen una segunda oportunidad sobre la tierra".

Vos recomane la lectura d'aquesta novel·la, fantàstica i màgica que confon ficció i realitat