lunes, 28 de abril de 2014

Manolito Gafotas.

Hola amics!. L'altra nit estava més avorrida que un caragol en una marató, quan se'm va ocórrer encendre la televisió i fent zapping, vaig descobrir que estaven emetent una de les pel·lícules favorites de la meua infància.
Si, és cert, era Manolito Gafotas i acabava de començar. És una d'eixes pel·lícules senzilles i modestes que retraten la nostra infància, sobretot si véns d'una família humil i tenies un vídeo fàcilment obstruible amb qualsevol objecte que se li poguera introduir, que llargues eren aquelles vesprades! .
Manolito Gafotas és el primer dels huit volums escrits per Elvira Lindo, aquesta història es va construir entorn d'un dels seus personatges radiofònics que l'autora interpretava en la ràdio i que es va fer molt popular. Les obres han tingut un gran èxit i s'han fet dos pel·lícules basades en els llibres. Jo tinc tots els volums publicats i sempre m'he divertit amb les anècdotes que narren la vida d'aquesta senzilla família.
Aquesta pel·lícula va ser estrenada l'any 1999, jo la vaig vore per primera vegada uns sis anys després, encara que els llibres ja els havia llegit.
 Manolito és un xiquet que porta ulleres perque té miopia, viu amb la seua família en el barri madrileny de Carabanchel Alt, i des d'allí mira el món utilitzant expressions d'adult que saca de la televisió i de la ràdio, amb un toc infantil per a comptar tot el que li succeïx, viu aventures quotidianes, però ell les explica d'una manera molt especial i graciosa.
L'estiu se li presenta francament mal, ha suspés les matemàtiques i sa mare està molt disgustada. enguany tampoc podran anar de vacances, cal pagar les lletres del camió que conduïx son pare, camioner de professió. No obstant aquest any son pare li ha promés que ho va a portar a la platja, ja que Manolito no coneix el mar.
El director és Miguel Albadalejo, Manolito és interpretat per David Sánchez del Rey, sa mare és Catalina i l'actriu que li dóna vida és Adriana Ozores i Roberto Alvarez és Manolo, el pare del protagonista.
És una pel·lícula senzilla, fresca, adorable, bella, tendra, agradable i que reflectix una Espanya de a peu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario