Hola
amics!. L'altra nit estava més avorrida que un caragol en una marató, quan
se'm va ocórrer encendre la televisió i fent zapping, vaig descobrir que
estaven emetent una de les pel·lícules favorites de la meua infància.
Si, és
cert, era Manolito Gafotas i acabava de començar. És una d'eixes pel·lícules
senzilles i modestes que retraten la nostra infància, sobretot si véns d'una
família humil i tenies un vídeo fàcilment obstruible amb qualsevol objecte que
se li poguera introduir, que llargues eren aquelles vesprades! .
Manolito
Gafotas és el primer dels huit volums escrits per Elvira Lindo, aquesta
història es va construir entorn d'un dels seus personatges radiofònics que
l'autora interpretava en la ràdio i que es va fer molt popular. Les obres han
tingut un gran èxit i s'han fet dos pel·lícules basades en els llibres. Jo tinc
tots els volums publicats i sempre m'he divertit amb les anècdotes que narren
la vida d'aquesta senzilla família.
Aquesta
pel·lícula va ser estrenada l'any 1999, jo la vaig vore per primera vegada uns
sis anys després, encara que els llibres ja els havia llegit.
Manolito és un xiquet que porta ulleres perque
té miopia, viu amb la seua família en el barri madrileny de Carabanchel Alt, i
des d'allí mira el món utilitzant expressions d'adult que saca de la televisió
i de la ràdio, amb un toc infantil per a comptar tot el que li succeïx, viu
aventures quotidianes, però ell les explica d'una manera molt especial i
graciosa.
L'estiu
se li presenta francament mal, ha suspés les matemàtiques i sa mare està molt
disgustada. enguany tampoc podran anar de vacances, cal pagar les lletres del
camió que conduïx son pare, camioner de professió. No obstant aquest any son pare li ha promés que ho va a
portar a la platja, ja que Manolito no coneix el mar.
El
director és Miguel Albadalejo, Manolito és interpretat per David Sánchez del
Rey, sa mare és Catalina i l'actriu que li dóna vida és Adriana Ozores i
Roberto Alvarez és Manolo, el pare del protagonista.
És una pel·lícula senzilla, fresca, adorable, bella, tendra, agradable i que reflectix una Espanya de a peu.
És una pel·lícula senzilla, fresca, adorable, bella, tendra, agradable i que reflectix una Espanya de a peu.

No hay comentarios:
Publicar un comentario