lunes, 3 de febrero de 2014

Las aventuras de Priscilla, reina del desierto.

Hola amics!. Hui vos vaig a parlar d'una pel·lícula que m'encanta, és de l'any 1994, si ja sé que quasi cap de nosaltres havíem nascut, però crec que conserva tota la frescor de quan es va rodar, jo la vaig veure per primera vegada l'any passat i em va agradar, l'altre dia vaig tornar a veure-la i em va agradar molt més, crec que la vaig entendre millor.
La pel·lícula té per títol "Las aventures de Priscilla, reina del desierto" i l'any 1995 va obtindre l'Oscar al millor disseny de vestuari, en el mateix any va rebre els premis BAFTA al millor actor, millor maquillatge, millor fotografia, millor disseny de producció, millor vestuari original i al millor actor Terence Stamp, nominada al Premi Anthony Asquith per a film musical i finalment, als Globus d'Or en les categories de millor film comedia/musical i millor actor en cine comedia/musical Terence Stamp.
Des de la seua estrena a l'any 1994 va ser una pel·lícula de culte en la comunitat gai, explora tant a gais, com a transvestits i transsexuals sense ridiculitzar-los ni caricaturitzar-los.
Rodada en escenaris naturals d'Austràlia i amb la música del Grup Abba, Gloria Gaynor i Village People entre altres, suma magistralment comèdia, drama i música de la mà del realitzador australià Stephan Elliot.
L'argument ens compte el viatge a través del desert roig australià que realitzen dos gais i un transsexual, que s'embarquen en l'aventura d'arribar a un recòndit poble en el centre del país, per a fer una actuació per a la que han sigut contractats, pujats en el seu autobús de segona mà acabat de comprar i al que han batejat amb el nom de Priscilla, es llancen a aquest viatge en el què assagen les seues cançons i coreografies enmig del desert. Fins a arribar al seu destí, passen per xicotets pobles on troben actituds diferents, des de gent que els rebutja, fins a gent que els admira.
Tant Anthony i Adam com a Bernadeta, aprofiten per a obrir els seus cors i conéixer-se millor. Durant el viatge compartiran un cridaner vestuari i sabates de plataforma, l'experiència dels personatges amb una comunitat maori enmig del no-res i una meravellosa història d'amistat, amor i camaraderia fora de lo normal, entre tres personatges que s'odien tant com es volen.
La cinta és rica en humor, espectacularitat i colorisme, és melancòlica i commovedora i amb uns personatges dels què t'enamorares a l'instant.
Destacar la meravellosa actuació dels tres protagonistes, Terence Stamp en el paper de Bernadeta, Hugo Weaving en el d'Anthony i Guy Pearce en el d'Adam.
Entretinguda, brillant, amena, dramàtica, graciosa i amb una banda sonora que t'invita a ser feliç, com no veure-la?.
El millor: La música, la fotografia i els vestuaris.
El pitjor: Absolutament res. 

1 comentario:

  1. A mi també m'encanta Priscilla! I, per cert, ja fa temps que no l'he vista, ho faré prompte, de segur.
    I molt bona la teua crítica, també. Et torne a dir que es nota que tens una formació en cine. Això hauria d'ésser una assignatura obligatòria!
    Molt bé, m'has posat contenta.
    T'ha faltat dir que aquesta pel·lícula ha servit d'inspiració per a moltes generacions de drag-queens afeccionats i carnavals diversos, sobre tot quan es va estrenar.

    ResponderEliminar