Una canción para Marion.

Hola amics!. M'ha cridat l'atenció la profusió de pel·lícules estrenades en els últims temps de les quals el tema principal és la vellesa. No sols des d'una perspectiva dramàtica, sinó també des d'un punt de vista optimista i alegre. Després de veure "El exótico Hotel Marigold", que em va deixar agradablement sorpresa, el tràiler de "Una canción para Marion" va provocar la meua curiositat, així que m'he decidit a apuntar-me a aquest corrent, que crec que pot collir grans èxits. La pel·lícula ens compta l'afició que compartixen un grup de jubilats, que s'entreguen per a donar-ho tot a les seues funcions de cant, eixa passió per la música els ajuda a evadir-se dels seus problemes quotidians. Entre tots, destaca Marion una malalta de càncer desnonada, però a la que mai li abandona el seu etern somriure. Elizabeth, és la jove professora que dirigix el cor i encoratja al grup a inscriure's en un concurs.

Marion és casada amb el malhumorat i grunyidor Arthur, que accepta protestant l'afició de la seua esposa, al mateix temps que manté una complicada relació amb el seu únic fill James , que està separat i és pare de la xicoteta Jennifer. Després de la mort de Marion, Arthur s'allunya de tots i es tanca en si mateix, és Elizabeth la que l'intentarà convéncer-lo per a que forme part del cor i d'aquesta manera aprenga a aprofitar el millor de la vida. A poc a poc ira descobrint, que la millor manera d'enfrontar-se als moments més foscos que se li vénen damunt, són la música i l'amor dels què li rodegen, açò li ajudara a acostar-se al seu fill i a restablir la relació rere anys de desencontres.

 Els quatre principals actors defenen magníficament els seus papers, Vanessa Redgrave desborda amor i humanitat en el paper de Marion, Gemma Arteton la carismàtica i dinàmica Elizabeth, Cristopher Eccleston el tendre i responsable James, i finalment l'excel·lent interpretació de Terence Stamp, seu és el mèrit de que l'espectador acabe encapritxant-se amb l'esquerp Arthur. Crec que la pel·lícula està rodada amb bon gust, veus en tot moment el desenllaç de la història i és fàcil endevinar el missatge d'esperança que ens envia.