sábado, 8 de noviembre de 2014

Como agua para chocolate.

Hola amics!. Com s'aproxima el Nadal, he pensat a suggerir-vos un llibre de receptes de cuina, però no aneu a creure que són les típiques receptes que tots coneixem, no, són receptes amb aroma i sabor, i capaços de provocar entre els que les disfruten desitjos irrefrenables. La seua autora és la mexicana Laura Esquivel, treballadora incansable i escriptora de diversos llibres més, encara que aquest, siga tal vegada el que la va portar a la fama després de ser portat al cine per Alfonso Arau. El llibre és un receptari de cuina, amb dotze receptes, una per a cada mes de l'any. En cada elaboració, la nostra protagonista mescla magistralment els ingredients dels seus plats amb una passió desbordant, tot això amb un llenguatge imaginatiu i irònic.
L'obra ens compta la història de Tieta, des del seu naixement en la cuina de la seua pròpia casa, passant tota la seua vida a les ordes de la seua severa, distant i autoritària mare, i condemnada per a tota la vida a no conéixer l'amor, ja que la tradició l'obliga a cuidar de la seua progenitora fins que muira. Però, Tieta està enamorada i eixa passió l'expressarà a través del procés lent i sensual amb que elabora les seues receptes, aquestes són capaces de provocar en els comensals sensacions incontrolades. I com a mostra, un botó, aquesta recepta és capaç de produir en tots els que la proven passions desbocades i bogeries passatgeres o duraderes...
"Guatles en pètals de roses"
Es desprenen amb molt atenció els pètals de les roses, procurant no punxar-se els dits, perquè a banda que és molt dolorós (el piquet), els pètals poden quedar impregnats de sang i açò, a banda d'alterar el sabor del platet, pot provocar reaccions químiques, per demés perilloses.
 Cada una de les receptes ens parlarà de tots els successos i esdeveniments que succeïxen en la vida de Tieta i de tots els protagonistes de la història, de com renuncien a acceptar el seu destí i s'enfronten a la vida amb la força del seu amor. 
El text ens parla d'esperança i dolor, i de que quan desapareixen els impediments per a començar a ser feliç, acaba la història.
Aquesta novel·la està inclosa dins del gènere de romàntica-eròtica, jo vos la recomane perquè la seua lectura és un verdader plaer, és breu i aconseguix que arribes a oldre els "platillos", sentir les seues llàgrimes salades i escoltar el so de les seues rialles, t'emociona i et transporta a altres èpoques amb màgia i condiments.


Vivir es fácil con los ojos cerrados.

Hola amics!. Després d’un llarg i calorós estiu, que millor que un tráiler rodat precisament al calor, perquè no se’ns oblide. Vos recomane una pel·lícula espanyola basada en fets reals, situada als anys seixanta.
Està inspirada en Juan Carrión Gañan, un professor d’anglés que utilitza les cançons dels Beatles per a enseyar als seus alumnes, quan John Lennon va visitar Almeria participant en el rodatge de la pel·lícula: “Com vaig guanyar la guerra”, decideix viatjar a coneixer-lo personalment. En la seua ruta arreplega a un jove de 16 anys que s’ha escapat de casa en plena rebel·lia juvenil i a una jove de 21 que també aparença estar escapant de quelcom i de l’entorn social del país en que vivim.
La pel·lícula mescla imatges pròpies del film, intercalades amb imatges d’arxiu de Lennon rodant en Almeria, eixa época correspon amb la crisi personal que va patir John.
La pel·licula es va estrenar a l’any 2013, dura 108 minuts i el director i guionista és David Trueba. En el paper d’Antonio el professor destaca Javier Cámara, ningú com ell per a dominar tragèdia i comèdia, la xica jove és Belén, interpretada por Natalia de Molina, l’adolescentent és Juanjo interpretado por Francesc Colomer i els seus pares són Jorge Sanz i Ariadna Gil, Ramón és Ramón Fontserè y Bruno és Rogelio Fernández.
En la XXVIII edició dels Premis Goya ha obtingut sis premis i una nominació, i és la seleccionada per Espanya per a representar-nos en els Oscar.
Trueba ens presenta una pel·lícula sense trucs ni pretensions, que ens emociona i ens ajuda a vore que s’ha de seguir creient en el cine, el film ens parla de la repressió en els col·legis de capellans, de la societat estricta de l’època i el desig de créixer en llibertat.
Com anécdota, informar-vos de que el personatge real en què està basada aquesta pel·lícula té actualmente 90 anys, i ens confirma que la seua intenció a l’anar a conéixer a Lennon va ser el que li corregira les lletres de les seues cançons. El films és un viatge cap a l’interior dels seus personatges, en el que sens dubte descobrim al quint Beatle.