Las aventuras de Priscilla, reina del desierto.

Hola amics!. Hui vos vaig a parlar d'una pel·lícula que m'encanta, és de l'any 1994, si ja sé que quasi cap de nosaltres havíem nascut, però crec que conserva tota la frescor de quan es va rodar, jo la vaig veure per primera vegada l'any passat i em va agradar, l'altre dia vaig tornar a veure-la i em va agradar molt més, crec que la vaig entendre millor.

La pel·lícula té per títol "Las aventures de Priscilla, reina del desierto" i l'any 1995 va obtindre l'Oscar al millor disseny de vestuari, en el mateix any va rebre els premis BAFTA al millor actor, millor maquillatge, millor fotografia, millor disseny de producció, millor vestuari original i al millor actor Terence Stamp, nominada al Premi Anthony Asquith per a film musical i finalment, als Globus d'Or en les categories de millor film comedia/musical i millor actor en cine comedia/musical Terence Stamp.

Des de la seua estrena a l'any 1994 va ser una pel·lícula de culte en la comunitat gai, explora tant a gais, com a transvestits i transsexuals sense ridiculitzar-los ni caricaturitzar-los.

Rodada en escenaris naturals d'Austràlia i amb la música del Grup Abba, Gloria Gaynor i Village People entre altres, suma magistralment comèdia, drama i música de la mà del realitzador australià Stephan Elliot.

L'argument ens compte el viatge a través del desert roig australià que realitzen dos gais i un transsexual, que s'embarquen en l'aventura d'arribar a un recòndit poble en el centre del país, per a fer una actuació per a la que han sigut contractats, pujats en el seu autobús de segona mà acabat de comprar i al que han batejat amb el nom de Priscilla, es llancen a aquest viatge en el què assagen les seues cançons i coreografies enmig del desert. Fins a arribar al seu destí, passen per xicotets pobles on troben actituds diferents, des de gent que els rebutja, fins a gent que els admira.

Tant Anthony i Adam com a Bernadeta, aprofiten per a obrir els seus cors i conéixer-se millor. Durant el viatge compartiran un cridaner vestuari i sabates de plataforma, l'experiència dels personatges amb una comunitat maori enmig del no-res i una meravellosa història d'amistat, amor i camaraderia fora de lo normal, entre tres personatges que s'odien tant com es volen.

La cinta és rica en humor, espectacularitat i colorisme, és melancòlica i commovedora i amb uns personatges dels què t'enamorares a l'instant.

Destacar la meravellosa actuació dels tres protagonistes, Terence Stamp en el paper de Bernadeta, Hugo Weaving en el d'Anthony i Guy Pearce en el d'Adam.

Entretinguda, brillant, amena, dramàtica, graciosa i amb una banda sonora que t'invita a ser feliç, com no veure-la?.

El millor: La música, la fotografia i els vestuaris.

El pitjor: Absolutament res. 

Una canción para Marion.

Hola amics!. M'ha cridat l'atenció la profusió de pel·lícules estrenades en els últims temps de les quals el tema principal és la vellesa. No sols des d'una perspectiva dramàtica, sinó també des d'un punt de vista optimista i alegre. Després de veure "El exótico Hotel Marigold", que em va deixar agradablement sorpresa, el tràiler de "Una canción para Marion" va provocar la meua curiositat, així que m'he decidit a apuntar-me a aquest corrent, que crec que pot collir grans èxits. La pel·lícula ens compta l'afició que compartixen un grup de jubilats, que s'entreguen per a donar-ho tot a les seues funcions de cant, eixa passió per la música els ajuda a evadir-se dels seus problemes quotidians. Entre tots, destaca Marion una malalta de càncer desnonada, però a la que mai li abandona el seu etern somriure. Elizabeth, és la jove professora que dirigix el cor i encoratja al grup a inscriure's en un concurs.

Marion és casada amb el malhumorat i grunyidor Arthur, que accepta protestant l'afició de la seua esposa, al mateix temps que manté una complicada relació amb el seu únic fill James , que està separat i és pare de la xicoteta Jennifer. Després de la mort de Marion, Arthur s'allunya de tots i es tanca en si mateix, és Elizabeth la que l'intentarà convéncer-lo per a que forme part del cor i d'aquesta manera aprenga a aprofitar el millor de la vida. A poc a poc ira descobrint, que la millor manera d'enfrontar-se als moments més foscos que se li vénen damunt, són la música i l'amor dels què li rodegen, açò li ajudara a acostar-se al seu fill i a restablir la relació rere anys de desencontres.

 Els quatre principals actors defenen magníficament els seus papers, Vanessa Redgrave desborda amor i humanitat en el paper de Marion, Gemma Arteton la carismàtica i dinàmica Elizabeth, Cristopher Eccleston el tendre i responsable James, i finalment l'excel·lent interpretació de Terence Stamp, seu és el mèrit de que l'espectador acabe encapritxant-se amb l'esquerp Arthur. Crec que la pel·lícula està rodada amb bon gust, veus en tot moment el desenllaç de la història i és fàcil endevinar el missatge d'esperança que ens envia.