La plaça del diamant.

Hola amics!. El llibre que vos vaig a recomanar probablement vos sorprenga, per a la gran majoria que afortunadament no vivim els anys anteriors a l'arribada de la Republica i la Guerra Civil Espanyola, aquest seria l'últim llibre que buscaríem en una biblioteca. Però, crec que la història que compta vos va a sorprendre, fa temps que m'ho va recomanar ma mare, és un altre dels seus llibres preferits, sempre em compta que ho ha llegit més de vint vegades i sempre li emociona. Jo al principi vaig tindre les meues reserves, però en les primeres pàgines es van esvair i la narració em va conquistar.

"La Plaça del Diamant" és el seu títol i l'autora s'anomena Mercè Rodoreda, va morir l'any 1983 als 75 anys d'edat i està considerada una de les escriptores més influents i amb major repercussió internacional, ella va escriure quan ja estava molt malalta: "La mort va fugir pel cor i quan ja no la vaig tindre dins em morí".

Natalia és una jove que ens compta de primera mà la seua vida, involucrant-nos en les seues alegries i en les seues penes, la història es desenrotlla en la ciutat de Barcelona, comença i acaba en la Plaça del Diamant en el Barri de Gràcia, amb el transfons dels anys anteriors i posteriors a la Guerra Civil.

 És l'estiu de 1928 i Natalia acudix amb la seua amiga Julieta al ball que se celebra en la Plaça del Diamant, allí coneix a Quimet, un jove atractiu i desconcertant, que res més conéixer-la comença a cridar-la Colometa, ella té nóvio i se sent un poc incòmoda. Però la relació amb Quimet avança i ella acaba la seua relació amb el seu nóvio Pere. Natalia viu amb son pare i la seua madrastra, ja que sa mare va morir quan ella era xicoteta. Quimet està desitjant casar-se amb Natalia, per la qual cosa ajudat dels seus dos millors amics Cintet i Mateu, prompte troben un pis que Quimet s'encarregarà de moblar ja que ell té una xicoteta fusteria.

Un any després de conéixer-se es casen, i al poc de temps naix el seu primer fill al que criden Toni. Un matí troben una coloma ferida i Quimet decidix muntar un colomer en la terrassa de sa casa.

 En el mes d'Abril de 1931 es proclama la República, Quimet i els seus amics ho celebren, confiant en una normalització política, però al contrari tot es torna més confús. El negoci de la fusteria no funciona bé i Quimet està cada dia més irritable.

Quan Toni acaba de complir un any i mig, Colometa dóna a llum una xiqueta a la que cridaran Rita. Necessiten augmentar els seus ingressos, per la qual cosa Colometa es col·loca a treballar com a assistenta a casa de la família Bofarull, gràcies a la recomanació de la seua amiga, la senyora Enriqueta.

Mentres ella estava treballant, els coloms es passejaven tranquil·lament per sa casa i quan tornava, havia de posar-se a netejar el que els coloms havien embrutat, ja s'havia començat a cansar de la seua olor, el seu soroll i tot el que tenia que veure amb elles.

Quimet s'unix a un grup de civils per a preparar-se davant d'un probable conflicte bèl·lic, un temps després la situació política empitjora i esclata la Guerra Civil, per la qual cosa Quimet i els seus amics partixen a lluitar al capdavant d'Aragó.

Colometa és acomiadada del seu treball, comença a patir autèntics compromisos econòmics, no pot donar de menjar als seus fills i en esta situació es troba amb la seua amiga Julieta que li oferix portar a Toni a una colònia de xiquets refugiats perquè almenys puga mantindre's.

Un dia, un milicià arriba a casa amb la notícia que Quimet ha mort i li entrega el seu rellotge, són moments molt difícils. La guerra acaba i els nacionals entren victoriosos a Barcelona.

Toni torna a casa de la colònia, està molt canviat i trist, però no compta res. L'hivern següent serà el pitjor, ja no hi ha res a menjar, Colometa ha venut tot el que tenia.

La situació és tan angoixen-te que Colometa no troba una altra eixida que la mort, ha decidit acabar amb els seus fills i amb ella mateixa enverinant-se amb salfumant. Quan acudix a una drogueria amb la intenció que li fien el verí, Antoni que és l'amo de la botiga, desconfia de les seues intencions i aconseguix dissuadir-la oferint-li treball d'assistenta en la seua botiga de comestibles.

Els dies transcorren en harmonia i un dia Antoni li proposa matrimoni, ell va quedar mutilat en la guerra i no pot tindre fills, per la qual cosa amb ella es troba una família feta. Ella pensant més en els seus fills que en ella mateixa, accepta. La vida de Colometa canvia, Antoni la respecta i vol els seus fills.

Un dia, Rita li referix a sa mare que el pare d'una amiga seua, que havien donat per mort ha tornat, Colometa viu atemorida.

El temps passa i Toni li demana a Antoni que li deixe treballar amb ell en la botiga, açò li fa molt feliç. Al poc de temps, l'amo del café del cantó demanarà la mà de Rita, que en un principi no està d'acord, però finalment accepta.

Colometa s'ha convertit en la senyora Natalia, a pesar del seu caràcter introvertit és feliç.

És el dia de la boda de Rita, i tots han disfrutat molt. A mitjanit Natalia s'alça i comença a deambular pels carrers solitaris, sense saber com arriba fins la Plaça del Diamant, ja està acabant el ball. Sola i en el centre de la pista, pareix que no han passat trenta anys, crida dolorosament quelcom que portava dins des de feia molt de temps, i torna al seu llar.

Antoni l'espera, ella li abraça i li agraïx tot el feliç que l'ha fet. Demà serà més feliç que mai.

Jo, vos recomane que llegiu el llibre, crec que gana la partida a la pel·lícula que es va estrenar vint anys després de la publicació del llibre. Encara que, he de recalcar el magnífic treball del seu protagonista, l'actriu Silvia Munt, que tan sols amb les seues expressions aconseguix transmetre a l'espectador totes les seues emocions i sentiments. Posteriorment, també es va realitzar una adaptació televisiva de la pel·lícula.

El llibre t'arriba al cor i la pel·lícula retrata fidelment tots els escenaris en què transcorre l'acció. Inoblidable! , et robarà un trosset del teu cor.