martes, 5 de noviembre de 2013

15 años y un día.

Hola amics!. El passat cap de setmana vaig convéncer els meus pares perquè fórem al cine, i dic vaig convéncer perquè cap dels dos estava per la labor d'anar a veure l'última pel·lícula de Gràcia Querejeta, havíem llegit la sinopsi i pensàvem que tal vegada resultara un poc fluixa. Així que em vaig apostar que si no els agradava la pel·lícula, pagaria jo les entrades. El resultat de la projecció ens va sorprendre agradablement, per la qual cosa passem una bona estona i a mi em va eixir gratis.
La pel·lícula porta per títol "15 anys i un día" i és la que representarà a Espanya en l'apartat de millor pel·lícula de parla no anglesa en la 86a edició dels Oscars, la decisió final correspon a l'Acadèmia de Hollywood, a Espanya va ser premiada en el Festival de Màlaga i és candidata als premis Ariel mexicans.
La pel·lícula comença amb l'expulsió del col·legi de Jon, un adolescent al que li agrada viure al límit i desafiar les normes. Jon viu amb sa mare, Margo, que treballa com a actriu sempre que pot i que no deixa de presentar-se a quants càstings li sorgixen. L'expulsió coincidix amb la mort del gos del veí, a qui Jon ha enverinat per a donar-li una lliçó al seu amo. Margo aclaparada per tot allò que s'ha ocorregut, demana consell a sa mare Catí, una dona amargada des de la separació del seu marit. Catí li lleva importància a tot allò que s'ha succeït amb Jon, però en canvi Margue està molt preocupada per l'educació del seu fill i decidix enviar-ho una temporada (el que dure l'expulsió) a viure amb el seu iaio Max, un home de costums fixes i amb un caràcter recte.
Max viu en un xicotet poble de la Costa de la Llum, és un militar retirat que va estar en la guerra de Bòsnia i que no guarda un bon record del seu passat en el front. Ara viu còmodament i sense sorpreses, per la qual cosa l'arribada del seu nét ho torna a enfrontar al seu passat i a les seues pors.
En quant Jon arriba, Max intenta reconduir els seus estudis amb l'ajuda d'un jove del poble cridat Toni, un adolescent sensible, a què li agrada tocar el piano. Però, Jon sent rebuig feia ell, preferix la companyia de Nelson, un jove equatorià fanfarró i problemàtic que ven mercaderia robada en el mercat ambulant del poble.
Casualment, coneix Elsa, que és la nóvia de Nelson. És una jove dolça i treballadora que ajuda a son pare pels matins en el locutori i a les vesprades treballa en una perruqueria. És una jove que coneix les seues limitacions, però que immediatament sent debilitat per Jon.
Un dia entren a robar a casa del seu iaio, emportant-se tots els objectes de valor, la policia obri una investigació i al front està la inspectora Aledo, una investigadora llesta i tenaç que manté una relació personal amb Max.
Passen els dies i la relació de Nelson i la seua colla amb Jon es fa més ferm, Nelson està obsessionat amb la creença que Toni és homosexual i una nit decidixen donar-li una lliçó, van a esperar-ho que acabe les seues classes de piano i ocorre un altercat en què Nelson mor i Jon amb un fort colp en el cap, entra en coma.
Max, destrossat avisa a Margo i a Catí d'allò que s'ha ocorregut, la policia comença a investigar allò que s'ha succeït, però el silenci per part dels jóvens i el coma de Jon fan difícil aclarir els fets.
Margue no se separa del llit de Jon, vénen al seu cap els fantasmes del passat, el suïcidi del seu espòs, que sempre va ocultar el seu fill i que llavors decidix que li comptarà quan tinga ocasió.
Catí, per la seua banda, es retroba amb el seu passat i confirma que va patir un abandó per part de Max, ell no va voler que ella continuara al seu costat. La investigació seguix el seu curs a l'espera de la recuperació de Jon.
Un dia, Jon desperta i quan li pregunten adduïx no recordar res, sobre ell pesa el dubte sobre la mort de Nelson, Max investiga pel seu compte.
En un passeig per la platja, Toni i Jon se sinceren, ambdós saben que va passar. La inspectora Aledo també està sobre la pista i finalment el culpable es presentarà en comissària.
Ha arribat el dia de la tornada a sa casa i Jon se sent agraït amb Max, és el retorn a les costums i la rutina que Max haurà de canviar per a reconquistar la inspectora Aledo.
La pel·lícula suposa un intercanvi d'aprenentatges entre adults i adolescents, cal destacar el paper de Margo, protagonitzat per l'actriu Maribel Verdú que imprimix calor i veracitat.

En fi, una pel·lícula entretinguda i amb un bon fons que ens ajuda a valorar el difícil paper dels pares i la important labor dels iaios.

domingo, 3 de noviembre de 2013

La plaça del diamant.

Hola amics!. El llibre que vos vaig a recomanar probablement vos sorprenga, per a la gran majoria que afortunadament no vivim els anys anteriors a l'arribada de la Republica i la Guerra Civil Espanyola, aquest seria l'últim llibre que buscaríem en una biblioteca. Però, crec que la història que compta vos va a sorprendre, fa temps que m'ho va recomanar ma mare, és un altre dels seus llibres preferits, sempre em compta que ho ha llegit més de vint vegades i sempre li emociona. Jo al principi vaig tindre les meues reserves, però en les primeres pàgines es van esvair i la narració em va conquistar.
"La Plaça del Diamant" és el seu títol i l'autora s'anomena Mercè Rodoreda, va morir l'any 1983 als 75 anys d'edat i està considerada una de les escriptores més influents i amb major repercussió internacional, ella va escriure quan ja estava molt malalta: "La mort va fugir pel cor i quan ja no la vaig tindre dins em morí".
Natalia és una jove que ens compta de primera mà la seua vida, involucrant-nos en les seues alegries i en les seues penes, la història es desenrotlla en la ciutat de Barcelona, comença i acaba en la Plaça del Diamant en el Barri de Gràcia, amb el transfons dels anys anteriors i posteriors a la Guerra Civil.
 És l'estiu de 1928 i Natalia acudix amb la seua amiga Julieta al ball que se celebra en la Plaça del Diamant, allí coneix a Quimet, un jove atractiu i desconcertant, que res més conéixer-la comença a cridar-la Colometa, ella té nóvio i se sent un poc incòmoda. Però la relació amb Quimet avança i ella acaba la seua relació amb el seu nóvio Pere. Natalia viu amb son pare i la seua madrastra, ja que sa mare va morir quan ella era xicoteta. Quimet està desitjant casar-se amb Natalia, per la qual cosa ajudat dels seus dos millors amics Cintet i Mateu, prompte troben un pis que Quimet s'encarregarà de moblar ja que ell té una xicoteta fusteria.
Un any després de conéixer-se es casen, i al poc de temps naix el seu primer fill al que criden Toni. Un matí troben una coloma ferida i Quimet decidix muntar un colomer en la terrassa de sa casa.
 En el mes d'Abril de 1931 es proclama la República, Quimet i els seus amics ho celebren, confiant en una normalització política, però al contrari tot es torna més confús. El negoci de la fusteria no funciona bé i Quimet està cada dia més irritable.
Quan Toni acaba de complir un any i mig, Colometa dóna a llum una xiqueta a la que cridaran Rita. Necessiten augmentar els seus ingressos, per la qual cosa Colometa es col·loca a treballar com a assistenta a casa de la família Bofarull, gràcies a la recomanació de la seua amiga, la senyora Enriqueta.
Mentres ella estava treballant, els coloms es passejaven tranquil·lament per sa casa i quan tornava, havia de posar-se a netejar el que els coloms havien embrutat, ja s'havia començat a cansar de la seua olor, el seu soroll i tot el que tenia que veure amb elles.
Quimet s'unix a un grup de civils per a preparar-se davant d'un probable conflicte bèl·lic, un temps després la situació política empitjora i esclata la Guerra Civil, per la qual cosa Quimet i els seus amics partixen a lluitar al capdavant d'Aragó.
Colometa és acomiadada del seu treball, comença a patir autèntics compromisos econòmics, no pot donar de menjar als seus fills i en esta situació es troba amb la seua amiga Julieta que li oferix portar a Toni a una colònia de xiquets refugiats perquè almenys puga mantindre's.
Un dia, un milicià arriba a casa amb la notícia que Quimet ha mort i li entrega el seu rellotge, són moments molt difícils. La guerra acaba i els nacionals entren victoriosos a Barcelona.
Toni torna a casa de la colònia, està molt canviat i trist, però no compta res. L'hivern següent serà el pitjor, ja no hi ha res a menjar, Colometa ha venut tot el que tenia.
La situació és tan angoixen-te que Colometa no troba una altra eixida que la mort, ha decidit acabar amb els seus fills i amb ella mateixa enverinant-se amb salfumant. Quan acudix a una drogueria amb la intenció que li fien el verí, Antoni que és l'amo de la botiga, desconfia de les seues intencions i aconseguix dissuadir-la oferint-li treball d'assistenta en la seua botiga de comestibles.
Els dies transcorren en harmonia i un dia Antoni li proposa matrimoni, ell va quedar mutilat en la guerra i no pot tindre fills, per la qual cosa amb ella es troba una família feta. Ella pensant més en els seus fills que en ella mateixa, accepta. La vida de Colometa canvia, Antoni la respecta i vol els seus fills.
Un dia, Rita li referix a sa mare que el pare d'una amiga seua, que havien donat per mort ha tornat, Colometa viu atemorida.
El temps passa i Toni li demana a Antoni que li deixe treballar amb ell en la botiga, açò li fa molt feliç. Al poc de temps, l'amo del café del cantó demanarà la mà de Rita, que en un principi no està d'acord, però finalment accepta.
Colometa s'ha convertit en la senyora Natalia, a pesar del seu caràcter introvertit és feliç.
És el dia de la boda de Rita, i tots han disfrutat molt. A mitjanit Natalia s'alça i comença a deambular pels carrers solitaris, sense saber com arriba fins la Plaça del Diamant, ja està acabant el ball. Sola i en el centre de la pista, pareix que no han passat trenta anys, crida dolorosament quelcom que portava dins des de feia molt de temps, i torna al seu llar.
Antoni l'espera, ella li abraça i li agraïx tot el feliç que l'ha fet. Demà serà més feliç que mai.
Jo, vos recomane que llegiu el llibre, crec que gana la partida a la pel·lícula que es va estrenar vint anys després de la publicació del llibre. Encara que, he de recalcar el magnífic treball del seu protagonista, l'actriu Silvia Munt, que tan sols amb les seues expressions aconseguix transmetre a l'espectador totes les seues emocions i sentiments. Posteriorment, també es va realitzar una adaptació televisiva de la pel·lícula.

El llibre t'arriba al cor i la pel·lícula retrata fidelment tots els escenaris en què transcorre l'acció. Inoblidable! , et robarà un trosset del teu cor.